Diàleg entre dues lesbianes i dos gais de qualsevol racó dels Països Catalans [una mica forçat, tot s'ha de dir...]
MONTSE: Mira Laura, aquella és la Gemma, tot un pa de pessic, i crec que encara no ha caigut de la figuera.
LAURA: Ai jo crec que la podríem convidar a la propera truita a la francesa, no?
MONTSE: Vols dir? No sé si li barrufarà...
PEP: Parleu de la Gemma? Jo crec que és una Marilladella, i no pas un gallimarsot: l’altre dia érem al folre, tafanejant a la cambra fosca, i la vam veure amb una galta a cada cuixa i la llengua a la deriva…
JAUME: Sí home!, era fosc, però jo diria que no era pas un didalet el que xarrupava... em penso que hi tenia un bon trabuc a la boca.
LAURA: Què vols dir? Que juga al gat i a la rata?
MONTSE: Dona, doncs que encara no ha dit ase ni bèstia!
PEP: No, no ho sé, quan no són naps són cols, Montse
LAURA: Així doncs, convideu-la vosaltres a una botifarrada!
JAUME: I ara què dius!? No en tinc cap necessitat. Abans vaig als Encants!
LAURA: Ai Jaume, com ets!, si és tota una barrufeta! Una figa a punt de caure..
JAUME: I què? Ja saps que on s’hi posi un bon graller… eh lloca.
PEP: Tresina, estàs feta tota una boletaire!
JAUME: Calla, calla. L’altre nit...bufff...encara compto bigues quan hi penso!
LAURA: Amb qui? Amb aquell serrallonga que ve a comarquejar de tant en tant?
JAUME: Sí, noia, no et pots imaginar el botifarrot que tenia! Crec que fins i tot els veïns de l’àtic em van sentir balardejar!
MONTSE: Ai, doncs sembla una gaianxeneta? Molt jove, no?
PEP: Sí, deu ser d’aquells mamallons tendres que quan són al llit es transformen en una folla desfermada.
JAUME: Sí noi, va encotillar-se i no va parar d’encigalar-me! Em va deixar el llonguet fet un tortell!
LAURA: Jaume, carai quina cremà!!!
PEP: Tresina nena, quan torni a venir jo m’apunto a fer un Supertres!
MONTSE: Mita’l ell com s’apunta!: anar fent el puta i la ramoneta eh. Però no diguis blat fins que no és al cul i ben ficat.
LAURA: Aquell patufet té més requesta que una botifarra cuita eh. Doncs jo aquesta nit aniré a donar menjar a les oques, a veure si m’unto els dits!
MONTSE: Ai...sí... i jo ja fa dies que tinc el pa ben sec, i porto sa fufa ben estofada!
PEP: Doncs que no sigui dit, marxem a cancanejar!
JAUME: Sí, que l’aviram d’avui promet!
MONTSE: Som-hi doncs! Que col i dona tot l’any és bona.
...i la fruita bona la porta la dona! ;)
ResponEliminaQue engeny! m'ha agradat molt! :)
ResponEliminaa mi tambe ma judat molt per a un examen i le aprovat hi ha alguna falta però ningu es perfecte
ResponElimina