bord, borda


El català ‘bord, -a’ per l’anglès ‘queer’:
una proposta de traducció.
Marc Garriga

És molt habitual a l’hora de traduir que es perdin matisos o que no s’acabi de recollir bé el significat i la gràcia que pot tenir una obra (o un vers o una paraula) en la llengua de partença. Sovint cal anotar a peu de pàgina en la llengua d’arribada tot allò que s’ha perdut. Traduttore, traditore, diuen en italià, o a cada bugada es perd un llençol, diríem nosaltres. La traducció no és una ciència exacta.
Tenint en compte aquestes limitacions, volem proposar un adjectiu en català, bord, borda, per traduir l’anglès queer, que, a parer nostre, és el que més s’adiu a l’ús anglès o, si més no, el menys incorrecte. Els arguments són aquí estrictament lingüístics, deixant de banda el judici polític.
Comencem per l’anglès queer. El primer significat és molt clar: strange; odd, és a dir, estrany, desviat, rar, curiós. Anòmal. Aquest és el significat general. Ara bé, quan s’aplica a persones, amb un to clarament despectiu, passa a significar ‘homosexual’ o persones amb qualsevol mena de característica sexual o de gènere que es veu fora d’allò considerat normal. Aquest és el significat que té també com a substantiu. Existeix fins i tot el verb: ‘espatllar, malmetre, fer malbé, aviciar, malacostumar’. El sentit negatiu, doncs, queda ben palès.
Però pel que fa a l’ús, la intenció ha canviat, el significat s’està usant en positiu, si és que es pot dir així. Ho explica el diccionari d’Oxford: The word queer was first used to mean ‘homosexual’ in the early 20th century. It was originally, and usually still is, a deliberately derogatory term when used by heterosexual people. In recent years, however, gay people have taken the word queer and deliberately used it in place of gay or homosexual, in an attempt, by using the word positively, to deprive it of its negative power. I per si hi ha alguna ment lletraferida, copiem-ne de passada l’etimologia: perhaps from German quer ‘oblique, perverse’.
En català, l’adjectiu bord, -a té un significat general de ‘bastard, nascut d’un pare i una mare que no estan casats. II Nascut de pares desconeguts, expòsit’, diu l’Institut d’Estudis Catalans. No obstant això, el significat primari prové del “bestiar bord”. El bestiar bord són els muls i les mules, descendents del creuament de cavall i somera o d’ase i euga. Es tracta d’uns animals molt resistents per a treballar però que, per causes de recombinacions genètiques (que no podem tractar aquí), no poden tenir descendència, no serveixen per a criar. A més a més, és un animal, segons la gent de pagès, molt traïdor.
A partir d’aquest origen el significat s’amplia, i molt (més en relació als afectats que al sentit). Alcover i Moll ja recullen el significat de ‘fals que imita el vertader però no té la seva eficàcia”. També Joan Coromines explica com es va passar directament del sentit de “bèstia híbrida a progènie humana barrejada”. I la cosa continua. Alcover i Moll assenyalen tots aquests significats. El fruiter que no fa fruit o el fa dolent o petit és bord; es diu que qualsevol material dolent, que no complexi les característiques, és bord; qualsevol vegetal que es fa naturalment, sense cultiu, de manera silvestre; qualsevol utensili que és d’una grossària intermèdia entre les que són usuals dins la seva espècie (olla borda). Color bord: color apagat, lleig, que no arriba a ésser definible. Pèl bord: el pèl moixí o primera manifestació de la barba en els adolescents. Rima borda: rima falsa, que no consona bé. Entre terrissers: que ha estat insuficientment cuit i no té el vernís brillant. Pasta borda: pasta que es queda aplanada, que no s’estova (Tortosa). I un llarg etcètera.
En tot cas, la llista de referents s’amplia, però el significat que és comú a tots és aquest matís de “fora d’allò convencional, anòmal”, que és gairebé equivalent, per no dir més ampli, a l’anglès queer. Però també s’ha aplicat a les persones, ja no només en el sentit de bastard sinó també en el sentit de patir qualsevol desviació sexual o de gènere, i no cal fer la llista…, i també en el sentit de persona estranya, poc comuna, però, encara més, de persona que no serveix per treballar, que pateix alguna deficiència, etc., amb tota la crueltat que s’hi vulgui posar.
I també existeix el verb: bordejar, una planta, una persona, no ésser de bona llei (Diccionari de l'Institu d'Estudis Catalans, DIEC); o embordonir-se, "degenerar, corrompre's" (DIEC).
Té, en definitiva, un to despectiu, amb un sentit primari d’híbrid, un sentit general de desviat o anòmal i uns sentits concrets que dependran de la seva aplicació en cada context. És, doncs, el que creiem que recull millor, el que tradueix el més fidelment possible, l’anglès queer, fins i tot el supera.
La paraula no és molt coneguda entre el jovent d’avui. La pèrdua dels referents de pagès hi ha contribuït decisivament. Tanmateix, només cal fer un passeig per qualsevol comarca del país i parlar amb gent de més de 40 anys per veure que la paraula era d’ús comú i tenia tots aquests sentits. La intenció, ara i aquí, és recuperar-la, utilitzar-la en lloc de l’anglès queer i capgirar-la, donar-li un significat reivindicatiu.
Per acabar, apuntarem algunes dites i expressions populars que, qui ho sap, ens poden donar idees o, millor, pautes de conducta: bord bordeja i març marceja; bord i mula, sempre se’n pensen una; bord, geperut o mula, cada dia se’n pensa una, i el dia que no la fa, la guarda per l’endemà; no és bord qui retira als seus; es bord se menja es bo; no hi ha bord que no bordegi ni fill d’ase que no brami.

4 comentaris:

  1. Hola:
    Molt bona idea la de traduir queer per bord.
    Això va dedicat al Marc i al noi que l'acompanyava el passat divendres 11 al col·lectiu Gai de BCN, on ens vam conèixer.
    Per cert, encara teniu aquell flyer que vau repartir el 28 de juny de l'any passat?

    Una abraçada:
    Eloi Biosca
    nus@nus.cat

    ResponSuprimeix
  2. Felicitats pel diccionari, però no estic d'acor amb traduir queer com a bord, per a mi la traducció es marieta, que es com tradicionalment s'ens ha insultat a catalunya i el mot que alguns fem servir com a rebeldia.
    Per cert us faig publicita en el meu blog.

    ResponSuprimeix
  3. Hola "anònim"! Cert: en català sempre se'ns ha dit 'marietes' i s'ha capgirat per donar-li un sentit reivindicatiu, tens raó, però 'marieta' no recull la polisèmia de 'queer' en anglès, aplicable en altres àmbits, ni és "unisex" ('queer' val tant per homes com per dones com per tot el que hi ha entremig). A més a més, és una manera de relacionar-ho amb la teoria queer, que qüestiona les identitats sexuals i les opcions sexuals i multiplica el gènere fins a ridiculitzar-lo.
    És per tot això que proposem 'bord'. I sí que l'han fet servir per estigmatitzar-nos, òbviament no està tan estès com 'marieta', però sense anar més lluny el meu avi ho deia (d'aquí la idea, per cert). És una paraula molt i molt coneguda a pagès.
    Gràcies per fer publicitat del blog!!
    (podem saber on?)
    Salut!

    ResponSuprimeix
  4. De les garroferes, i d'altres fruiters que s'empelten, quan del patró (és a dir el peu que és fort en arrels però no produeix fruit, o un mal fruit, per ser la part masculina o per ser varietat silvestre) naix un brot se'n diu Bord o Judeu. L'antisemitisme està també ben arrelat a les dites camperoles.
    En el cas de les garroferes es deixa el bord per polinitzar la resta de l'arbre/es, tot i que no es deixa créixer massa per no llevar-li força a l'arbre.
    Jo no sé si la tria és molt o poc encertada o molt o poc necessària. Elk temps ho dirà.
    Salut i força a la rebel·lia!
    PeP

    ResponSuprimeix