Maneres de dir-se gai.

Com cada trimestre, proposem un taller d'argot bord a la revista l'Accent Bord. Aquest divendres dia 29, alguns membres del Brot Bord repartirem el 3r número a l'Ateneu Popular de l'Eixample (+info). En aquesta ocasió el taller ressegueix les diverses paraules que ja té l'argot per desciure els gais.

Paraules que han nascut amb la flor al cul

El nom no fa la cosa, diu la saviesa popular. Però potser sí al revés: la cosa (la persona, el caràcter, l'actitud...) sí que fa el nom. En el taller que proposem aquí volem resseguir les diferents maneres de referir-se a un gai a partir, justament, de com és, de les seves actituds, del seu caràcter, etc., proposar-ne alguna de nova i establir una tímida classificació d'aquests noms. Un advertiment: es tracta d'un taller de divertimento lingüístic, descriptiu i alhora irònic, no pas d'una classificació amb voluntat política, ni molt menys (potser caldria recordar que l'objectiu de l'argot bord és afermar el català en un àmbit en què té una presència molt minoritària, no pas el de buscar la correcció política). En una propera ocasió ens ocuparem de les lesbianes i també, quan les propostes del passat taller quallin, tornarem al tema trans. Comencem.

D'entrada, cal parlar del terme 'gai' i corregir un dels errors de pronunciació més estesos arreu del territori: cal dir “gai”, amb “a” (i òbviament tònica), pronunciat a la catalana, tal com s'escriu, no pas amb “e”, a l'anglesa (“guei”, per entendre'ns). La paraula és d'origen llatí (segurament de gaudium, però no és clar...) i l'anglès, la llengua que l'ha propagada, la va prendre del provençal. Per a una explicació més precisa de l'etimologia o del canvi de significat d'aquesta paraula per part del moviment anglès, temes que no ens interessen aquí, n'hi ha prou amb un cop de Google o amb una visita al terme a l'entrada del blog: http://argotbord.blogspot.com. Insistim, doncs, i serà difícil i qüestió d'habitud, en el fet que cal dir “gai”, pronunciat amb “a”.

Ara sí. Podem començar la classificació per les maneres més nostrades de dir 'gai', per les de sempre. Ja vam parlar en el primer número de bord, persona borda, del sentit que tenia, com es concretava i a qui s'aplicava (la millor traducció del mot anglès queer, fins i tot el supera). És dels més autèntics. “Ser del ram de l'aigua” n'és un altre. L'origen d'aquesta expressió és la suposada abundància de gais que hi havia en aquest subsector de la indústria tèxtil. Sembla compartir el mateix origen el fet de “tenir un puntet de blau”. D'altra banda, suposem que a aquestes alçades no cal parlar de les Tresines, que ha esdevingut un vocatiu universal a l'hora d'apel·lar un gai en llengua catalana.

Sortir de l'armari”, expressió ben coneguda i interioritzada, és una traducció directa de l'anglès -to come- out of the closet (en anglès, closet, com a substantiu, significa 'armari' però també fa referència a una posició personal o professional de secretisme, de privacitat cautelosa, que un dia es revela; en la traducció s'ha generalitzat 'armari'). L'argot bord ja fa anys que proposa una manera d'anomenar-ho en català que sigui gestada aquí. Ja des de l'inici de creació artificial de l'argot bord, als fòrums del web del FAGC, es va aprofitar la cançó que parla d'una “marieta de l'ull viu” (sintagma que més avall reprendrem) per difondre l'expressió “baixar de la font del gat”, és a dir, explicar a tothom que s'és gai. Així, si algú encara és a la font del gat vol dir que encara duu la seva opció sexual en secret. Animem, doncs, a utilitzat-la; és, en efecte, molt més nostrada que “sortir de l'armari”. Per a les lesbianes, en parlarem en una altra ocasió, és “baixar (o “caure”) de la figuera”.

Seguirem amb les definicions a partir de les tendències o actituds més polítiques. Una ferrussola (o una “molt ferrussola”) és un gai català, regionalista i de dretes. Montserrat, que ha esdevingut també un vocatiu entre mariques, també representa aquesta ploma catalana més tradicional que, obrint el calaix dels tòpics, podríem dir que representa un gai sardanista, que sap cuinar samfaina i decora el carrer per Festa Major. Una mariETA, amb l'exageració de les tres lletres finals, de significat evident, ja fou assenyalada fa anys pel petit recull que Ferran Pereda féu de l'argot en català.

A partir dels comportaments en moments d'oci podem parlar d'una masovera, un gai que entre setmana no fa res però que el dissabte tot s'ho gasta i el diumenge tot s'ho menja. Un ambientòleg és un expert en l'ambient, que en coneix tots els bars i racons. Un boletaire, segons el context, pot ser dues coses: un xapero o algú que sempre va a la sauna (i pot agafar fongs...). Un arreglaet és un gai que ho fa tot bé, una rateta que escombrava l'escaleta és un noi molt tocat i posat, perfeccionista, llepafils i primmirat. Un voliol és un gai molt fi, amb tanta ploma que sembla que se l'hagi d'endur el vent. Un melrosat és un gai molt i molt dolç, molt tendre, que sempre sap veure les coses de color de rosa, excessivament romàntic. Molt gràfic és també l'adjectiu folla, és a dir, boja, o mariboja, un gai amb molta ploma i comportaments molt esperpèntics; també podem parlar d'una folla desfermada, és a dir, una folla dut al màxim extrem. Gaienxaneta és un nen que ja apunta maneres, un gai molt jovencell. Un mamalló és també un gai molt jove però que ja comença a tenir experiències sexuals, especialment orals; un patufet, en canvi, també és un gai molt jove però encara molt ingenu, innocent.

Quant a les pràctiques sexuals: garrissó és aquell gai a qui agraden les pràctiques sexuals més brutes i morboses; trabucaire és un gai actiu (el que penetra); graller és un home que la té molt gran; papallona és un gai molt femení a qui no agraden les pràctiques sexuals anals; mariot (nom d'un budell i mot ja utilitzat en el sentit que es proposa des de fa molt temps) és un gai passiu (el que és penetrat). Volem proposar també, enllaçant-ho amb la cançó de la font del gat, com a gai passiu molt àvid (i que sap seleccionar molt bé trabucaires i grallers), ser una marieta de l'ull viu, entenent, és clar, que parlem de l'ull del cul.

Els ocells, animals de colors diversos i plomes abundants, són un altre pou a l'hora de cercar paraules. Una mallerenga és un gai que no sap guardar secrets; una cotorra és un gai amb una ploma molt evident i que no calla mai; una cascueta és un gai que salta molt, amb uns moviments molt fins; un flamenc és un gai molt presumit i amb molta altivesa; una oreneta és un marica que ha vingut d'erasmus o, al revés, a passar les vacances; un polla d'aigua és un gai musculat i depilat, que sempre va a la piscina o a la platja. També ho és una gallinda plomada, però aquí ja amb un to molt més despectiu. Acabem amb l'aviram, un conjunt de mariques reunides en un lloc determinat que va deixant plomes per tot arreu.

Una menció a part mereix la paraula lloca, el vocatiu més estès per cridar-se entre gais en llengua catalana. Una lloca pot ser una gallina que cova, la flor de la rosella i també es diu d'un home covard o inactiu. És ideal, doncs, per aplicar-lo a l'argot capgirant-ne en significat (segurament també hi influeix la semblança en la pronúncia amb el castellà loca). Àmpliament estès, molt usat i interessant des d'un punt de vista tan lexicogràfic com reivindicatiu.

Com veieu, el lèxic que es proposa és abundant i variat. A poc a poc es poden anar trobant paraules per resseguir cadascun dels matisos del caràcter i del comportament de cadascú, amb humor, amb ploma, amb gràcia. Es tracta, en definitiva, de bastir un argot que ens permeti usar el català de manera eficient, amb gràcia, en aquest àmbit.

A tall de conclusió, volem fer un parell d'observacions. D'una banda, precisament, destacar aquesta riquesa lèxica del català per formar l'argot, el fet de tenir paraules per a cada matís de l'existència (i algunes des de fa més d'un segle!); això és una evidència, sí, però el fet que el català sigui una llengua minoritzada, la pèrdua de vocabulari de gent més gran i, sobretot, la forta pressió que exerceixen la publicitat i els models que s'imposen (sempre en castellà) fan que a vegades perdem de vista aquesta riquesa. Per altra part, ja com a comentari més polític, cal notar l'ús constant del femení que fa l'argot, el fet de recórrer a la ploma, a la tergiversació del gènere (gramatical i social) amb tota la intenció. Hi ha sectors que no ho poden tolerar, sectors a qui no agrada. No han entès res. Com deia aquell vell lema, tan trillat, “si no els agrada la teva ploma, clava'ls-la”. Cal reivindicar-ho i negar qualsevol acceptació del fet diferencial a partir de l'emmotllament en pautes heterosexuals. L'ús de l'argot bord, doncs, en aquest sentit, és també una forma de lluita antipatriarcal; més quotidiana, si voleu, però això no li nega l'eficàcia.

8 comentaris:

  1. Molt bo, com sempre!

    Respecte les sortides de l'armari, fa temps que m'agraden un parell d'expressions. No són tan nostrades com la majoria de les del blog, sinó que fan referència a fets més actuals, però jo les trobo simpàtiques:
    "Jornada de portes obertes" i "operació sortida", ambdúes per aquella època de la vida en què no pares de sortir de l'armari (que suposo que som uns quants els que l'hem viscut).

    Un últim comentari sense gaire importància: si no m'equivoco s'escriu "mallerenga" en comptes de "mellerenga".

    Apa, a seguir amb l'argot!

    ResponElimina
  2. Apuntades queden les dues noves propostes (són simpaticotes)! Una tarda d'aquestes ens hi tornem a posar. La de 'jornada de portes obertes' també pot tenir altres sentits més, diguem-ne, sexuals ;)
    Corregida queda també la 'mallerenga'. I sí que té importància, sí, només faltaria, en un blog de llengua (i no seré jo qui contradigui un expert en la matèria...), no tinc perdó de Déu; mira que em passo les hores consultant diccionaris...
    Gràcies!

    ResponElimina
  3. Me n'he fet seguidor! Aquest blog és boníssim i pense llegir-lo seguit seguit!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Benvingut al blog, Xavier! Celebro que t'agradi!

    Qualsevol aportació serà benvinguda, això és cosa de totes! Saluut! :)

    ResponElimina
  5. Ei, acabo de recordar el Mestre en Gai Saber! Us ho recordo per si en voleu fer ús ;)

    ResponElimina
  6. http://argotbord.blogspot.com/2010/10/mestre-en-gai-saber.html

    :)

    ResponElimina
  7. A propòsit de ”sortir de l'armari” penso que “baixar de la font del gat” és una expressió artificial. No oblidem que les paraules serveixen per comunicar-se i s'han de fer servir. L'argot surt del carrer. Si hi ha un mot que funciona al carrer no té sentit canviar-lo. Nomès pagaria la pena promocionar una alternativa si el el que s'utilitza és contrari al principis i al geni de la llengua. Em sembla que “sortir de l'armari” és correcte en català. D'altra banda hi ha una subcultura gai que és molt universal. Ho porta el fet que som minoria. “sortir de l'armari” és un moment clau en la vida del gais. Té tot el sentit conservar una expressió que en català es correcta i que és pròpia de la cultura gai universal.

    ResponElimina
  8. A casa per referir-se a un gai deien "sarassa" o alguna cosa similar. En teniu referència?

    ResponElimina