Hi ha certs grups dins la societat que no segueixen la línia dominant que estableixen les pautes socials, pels motius que sigui (estigmatitzats, marginats, perdedors,
outsiders...), i s'aparten de la norma. Aquests grups es caracteritzen per manejar argots i subllenguatges desenvolupats a part de la llengua considerada estàndard. Un d'aquests grups és el que s'anomena (amb més o menys intenció, i amb més o menys fortuna)
comunitat LGBTI (lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersex), o àmbit de relacions LGBTI, que aquí es referirà amb l'
adjectiu "bord, -a", per dir-ho d'una manera més
nostrada, buscant una "contra-etiqueta" a les etiquetes.
Aquest àmbit bord ha anat desenvolupant un llenguatge especial, un codi específic en les relacions interpersonals que, amb l'obligació durant molt de temps de moure's en la clandestinitat i en ambients marginals, va anar adquirint un caire críptic molt marcat, essent com una mena de codi secret. A més a més, la particular referència eròtico-sexual, la idiosincràcia dels seus parlants (si és que existeix...), el to d'ironia constant, l'humor, la creativitat, la renovació contínua i la gran dosi d'expressivitat fan que aquest subllenguatge, aquest argot, sigui tan eficaç per als seus "usuaris" com curiós per a la resta, i molt interessant des d'un punt de vista tant estrictament lingüístic com també sociolingüístic.
En català, tanmateix, aquest argot LGBTI no s'està desenvolupant d'una manera, diguem-ne, "natural". És més, segurament no s'està desenvolupant. La manca de models i referents en català (tant als
mass media com en àmbit concrets), el desconeixement o la falta d'un lèxic més específic
que tingui gràcia i, sobretot, l'escassíssima presència del català en l'àmbit de relacions LGBTI (Gaixample i grans ciutats, però no només) fan que aquest argot no tingui ni la matèria primera, ni les condicions adients, ni els agents suficients perquè s'esdevingui. També ho agreuja el prejudici lingüístic, tan arrelat com fals, que en català no es té tanta gràcia com en castellà a l'hora de
bellugar la ploma. És, tot plegat, un símptoma més de l'estat de la llengua.
La idea de
crear, o ajudar a desenvolupar, per dir-ho així, un argot LGBTI en català (amb la contradicció que això comporta: negar l'espontaneïtat a un llenguatge que ha de sorgir
motu proprio, de manera "natural") es va gestar, fa pocs anys, als
fòrums del web del
Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), a partir del que ja s'havia treballat als fòrums de
Vilaweb i d'un recull de lèxic que va repartir Ferran Pereda a la presentació del seu llibre de l'argot en castellà,
El cancaneo. Diccionario petardo de argot gay, lesbi y trans (cf.
Bibliografia). A partir de llavors, tant el FAGC com el
Grup de Lesbianes Feministes van organitzar diversos tallers d'argot LGBTI. Finalment, el maig de 2005, el FAGC va presentar l'argot LGBTI en català, un recull de tot el que s'havia treballat fins aleshores, document que prenem aquí com a punt de partida. A partir d'aquell moment el tema va quedar en
stand-by.
L'objectiu d'aquest blog és ser un espai més en el desenvolupament d'un argot LGBTI en català; un taller per crear, proposar, criticar, corregir, suggerir... amb enginy, amb ploma, amb humor, un lèxic que, més enllà del
divertimento lingüístic, s'utilitzi cada dia, en un àmbit en què la llengua catalana és clarament minoritària.
