Figues amb figues, fes noves amigues: paraules de "brioixeria" fina

[Recollim aquí també el 4t taller d'argot, publicat a l'últim Accent Bord, el 4t número]

Ens hi vam comprometre en l'últim Accent Bord, en aquesta ocasió toca ocupar-nos de les lesbianes. Com sempre, repetirem l'advertiment inicial, no fos cas que s'ofengués algú: l'argot bord és una manera d'afermar la llengua catalana en un àmbit en què ha reculat moltíssim i per fer-ho cal desmuntar tòpics i desenvolupar un argot que ens ajudi a no haver de canviar de llengua en determinades situacions i a combatre prejudicis lingüístics. Això vol dir que aquest argot ha d'estar format per paraules que tinguin gràcia, sovint mala llet, mots lisèrgics, que no deixin indiferent, que siguin críptics, etc. No és en absolut un llenguatge per faltar al respecte, ans al contrari, és un vocabulari capgirat, amb tota la intenció política. Caldrà estar alerta, això sí, i actuar de seguida si no és emprat amb aquesta intenció (no és el mateix un “marica!” a la boca d'una lesbiana polititzada que cridat pel mascle estúpid del poble, perquè ens entenguem). Com dèiem, aquest és el torn de les lesbianes.

Des de Lesbos amb amor: una mica de poesia

Començarem amb uns apunts de poesia, per anar a la recerca de l'origen del mot 'lesbiana'. És ja prou conegut que el nom té l'origen en Safo, la primera poetessa del món occidental, però se saben poques dades fefaents sobre la seva biografia. Se situa, per convenció, a cavall entre els segles VII i VI a.C. i la fem viure a l'illa de Lesbos (qui sap si a la ciutat de Mitilene, o a Eressos), és a dir, és lesbiana, habitant de l'illa de Lesbos. Se'n conserven només fragments, però són suficients per percebre que la seva poesia anava dirigida a les seves “companyes”. Hi ha teories per a tots els gustos: potser era una mestra d'escola de noies (un gineceu), potser era una mena d'associació de tipus religiós o potser era un centre de prostitució heterosexual. Sigui com sigui, Safo fa poemes d'amor encès a les seves companyes, o alumnes, i és, alhora, la primera poeta conservada de la literatura occidental. Presenta un món fet a la mesura de la dona, que parla i que vol, que deixa sentir la seva veu a través del cant i de la creació poètica. El poema més famós, el fragment 31, no ens en podem estar, n'és un bon exemple (en traducció de Maria Rosa Llabrés):

Em sembla igual als déus

l'home que en front de tu

seu, i de prop t'escolta

parlar dolçament

i riure encisadora; això, de veritat,

em colpeja el cor dins el pit,

car quan et miro un instant, ja no m'és possible

dir ni una paraula,

sinó que la llengua se'm trava

i prest un foc subtil em recorre la pell,

amb els ulls no veig res

i em ressonen les orelles,

una suor freda em banya, i un tremolor

em pren tota; estic més verda que l'herba

i em sento que estic a punt

de morir.

Però tot pot suportar-se, perquè…

Actualment, aquest fragment pot semblar de poc mèrit poètic. Cal tenir present, si se'n vol escatir el valor literari, que Safo és de les primeres, si no la primera, que diu que un foc li recorre la pell, un tremolor la pren, o que està a punt de morir. És original; és l'original, i totes l'hem emulat alguna vegada essent més o menys adolescents.

Feta aquesta digressió poètica (necessària) tornem a l'argot. Recapitulem: lesbiana, doncs, és una dona a qui agraden les dones, el substantiu format a partir del gentilici de la poetessa. L'adjectiu ha d'ésser lèsbic, lèsbica i no pas lesbià, lesbiana (com a adjectiu). Aquest últim, en tot cas, s'ha de referir per parlar dels habitants, homes i dones, de l'illa de Lesbos, com a gentilici, cosa que no ens interessa a l'argot (malgrat que durant molts anys la Comissió Unitària 28 de juny va parlar d'alliberament lesbià, o sigui, de l'alliberament de Lesbos...). Per a rematar-ho: una anècdota curiosa -i estúpida- sobre la qüestió la van protagonitzar l'abril de 2008 els habitants de Lesbos demanant a la comunitat homosexual grega que no anomenés lesbianes les dones lesbianes, que només fos un gentilici, perquè era dolent per a la imatge turística de l'illa (van arribar a dur el cas als tribunals).

Figues d'un altre paner

Si ens referim a una dona com a figa d'un altre paner vol dir que és lesbiana, o farinera (la millor opció per evitar el castellà bollera), o bufaforats, o xorca (versió penedesenca d'eixorca). Tots són sinònims. Un brioix, però, és una lesbiana molt guapa i una barrufeta, una lesbiana molt femenina i amb els ulls blaus. Tot al contrari, un tràiler és una lesbiana amb molta ploma, mot estrictament relacionat, és clar, amb una camionera. Una dona mona és una lesbiana molt promiscua, que va de branca en branca, una torrafigues les posa totes calentes, un gallimarsot és una lesbiana autèntica (de pagès?) i un croissant és una lesbiana que porta banyes. Seguint amb les figues, si les figues van cares vol dir que és molt difícil lligar, una figa somalla és una dona madura, o tenir sa figa estofada és anar molt i molt calenta; partir figues és perdre la virginitat o també tenir molt èxit entre les dones. Partir peres es diu quan hi ha hagut una ruptura d'una parella de lesbianes o d'un grup d'amigues lesbianes. Un pa de pessic és una lesbiana verge; també es diu que tens el pa sec quan fa molt temps que no folles. Acabem amb una truita a la francesa, és a dir, una orgia lèsbica.

De figuera verdal, una a cada vinya en cal

La figuera també hi té un paper capital, en tot això: baixar de la figuera és sortir de l'armari per a les dones (no podia ser d'altra manera), però també es pot canviar el verb i dir caure de la figuera o fer caure de la figuera, com també esporgar la figuera (outing, en anglès). Posats a fer (a sortir de l'armari), dues incorporacions recents a l'argot vàlides tant per a lesbianes com per a gais: operació sortida, quan toca sortir de l'armari a casa o amb la colla i ho estàs preparant tot, o també jornada de portes obertes, dia en què es diu a tothom; té també una segona accepció: dia en què t'ho folles tot, en què tot t'entra.

Va de conys

Hi ha mil noms per a referir-se als òrgans sexuals de la dona. Només a tall d'exemple, ja que és un tema que sobrepassa totalment l'argot, en referirem alguns: figa, xona, cony, trumfo/a, patata i fufa. Ja hem parlat de tenir sa fufa estofada, o que lo cony li fa palmes, de les torrafigues, etc. Dues incorporacions de l'argot són didalet, referit al clítoris (i la frase “fes-me un xarrupet al didalet”), i feixina, que és el pèl púbic de les dones (anar a fer feixina seria depilar-se). En consonància amb això, una dona pot anar amb la faldilla arran de gespa i provocar sexualment totes les farineres del voltant.

Lesbiana? Encantada, és un plaer.

Aquest era el lema de la manifestació de la Comissió Unitària 28 de juny l'any 2005 a Barcelona. Es van fer també unes samarretes amb el símbol (Y)² com a representació de les lesbianes, molt original. Aquell any el tema de la manifestació estava dedicat a la visibilitat lèsbica. Fou l'any en què hi ha hagué més assistència en un 28 de juny a Barcelona. Per evocar una mica aquell ambient, aquelles ganes i aquella implicació, acabarem amb cinc frases fetes que són una autèntica apologia de la sexualitat lèsbica i de la visibilitat de les lesbianes. Doncs això, un plaer:

• figues amb figues, fes noves amigues
• la mar es posa bona si veu el cony d'una dona
• la fruita més bona la porta la dona
• col i dona, tot l'any és bona
• tinc un eriçonet que quan sent olor de fufa pega un bot i s'estufa