Això és un mondongo! (entrem a la carnisseria…)

Ja fa molt de temps que tenim pendent una visita a la carnisseria, massa temps. I és que tractant com tractem aquí de carn, de forats, de textures, d’olors, de gustos, de formes allargades, etc., una passejada pel lèxic de la carnisseria és una bona manera d’enriquir el vocabulari de l’argot bord. A més a més, com que els embotits dels Països Catalans són ben bons i ben variats, l’assumpte donarà de si, i més afegint-hi la màgia de la dialectologia, que ens donarà mots ben diversos en funció de la zona. És, doncs, aquest desè i últim Accent Bord, una bona ocasió per a fer un bon àpat de carn. Entrem a la carnisseria!

Cal fer una distinció inicial: tenim embotits curats (deixats assecar, curats, fumats, semifumats o fermentats), embotits cuits (es van coure prèviament; bulls, per exemple, com el seu nom ja indica) i embotits frescs (es venen frescs i s’han de coure). Aquesta distinció la podem aplicar tranquil·lament a les lesbianes i també als gais: els primers, els curats, són la gent d’una edat provecta, és clar (i amb tots els respectes); els tercers, els frescos, serien els i les més joves, també és evident. El problema els tenim amb els embotits cuits. Què poden designar?, persones d’una edat mitjana, que ja han tingut experiències?, persones que ja estan retirades del combat?, persones que ja ho tenen tot viscut? S’accepten propostes (com sempre, a taller d’argot bord: http://argotbord.blogspot.com)! Ja sabem, doncs, què són les lesbianes curades o els gais frescos!

Vegem ja les propostes a partir de tota mena de botifarres i demés, propostes que per força seran molt més gais que no pas lèsbiques (qüestió de forma), però que podem anar ampliant també amb una òptica més femenina.

• Embotir. Com ja sabeu el nom d’‘embotits’ ve del participi del verb ‘embotir’, que significa literalment fer encabir carn dins d’un budell. Això no ens deixa més opcions per al verb en el nostre argot. Embotir vol dir, per tant, penetrar (recordeu, també, aquella expressió ja gestada, de tenir un budellet buit, és a dir, anar molt calent, amb ganes d’omplir-lo).
• Fuet. Segons el diccionari, llonganissa llarga i prima deixada assecar. Per tant, ja o tenim, es tracta d’un penis llarg i prim, preferentment d’homes més grans.
• Espetec. Es dóna com a sinònim de fuet. Nosaltres el podem utilitzar com un cop de penis a la cara d’algú, més pel soroll que no pas per la cosa.
• Secallona. Es tractaria d’una cigala vella i arrugada (i no pas per això menyspreable).
• Carn-i-xulla. Pròpia de Menorca, té l’aspecte del fuet català però més gruixut. El podem utilitzar com a terme general per referir-nos als penis, estàndards, a falta de propostes més agosarades.
• Bull. És de budell ample, i, per tant, penis gruixut (amb totes les seves variants: bull negre, bull blanc).
• Bisbe. És com el bull, però el diccionari precisa que és curta: botifarra curta i gruixuda feta amb un tros de budell culà. És a dir, penis gruixut i curt.
• Donegal. Botifarra de carns selectes que es fa del budell gros del porc, diu el diccionari. Per tant, cigala grossa d’un home molt i molt guapo, selecte. No totes hi tenim accés ni podem degustar un donegal. (La paraula, jugant a la falsa etimologia, podria fer venir ‘donegal’ de ‘dona’, i la podríem reutilitzar com a dona basta, masculina.)
• Paltruc. Vol dir budell gros de porc, a part de l’embotit. El podem reutilitzar com un gai molt passiu i amb un anus molt ample. Ser un paltruc vol dir que tot t’hi entra.
• Ventre farcit. És típic d’Eivissa, és una botifarra de més d’un pam i gruixuda, ben especiada. Atenent al nom, però, es pot parlar de ventre farcit quan algú ja ha follat o quan algú ja ha saciat les seves ganes de follar.
• Camallot (o camot). Carn magra i sang mesclada. La podem referir als penis que tenen moltes venes, o directament a les venes que pugen per la cigala.
• Sobrassada. Penis molt vermell, que un cop abaixada la pell del prepuci queda ben roig.
• Botifarra. No cal parlar-ne, sinònim de penis, sia quin sia. Volem afegir la proposta de botifarra de perol per referir-nos a un penis fet amb cirurgia (cuit al perol, diríem), que es faria una persona trans que es vol operar.
• Baldana. Atenent a l’estètica d’aquesta botifarra (d’arròs, ceba, greix i sang), la farem servir per parlar d’un penis excitat que comença a créixer però que encara no està erecte del tot (és a dir, és la millor paraula que proposem per evitar el castellà morcillona).
• Mortadel·la. Penis rosat clar. Per extensió, gai baixet, una mica embotit, de carn rosada.
• Empapussar. (de llom empapussat). Verb que significa donar de menjar, péixer. L’utilitzarem també com a sinònim de penetrar. El participi, empapussat, vol dir penetrat, és a dir, gai passiu.
• Figatell. Embotit fresc típic del País Valencià, especialment de les comarques centrals, que es fa amb fetge. Atenent al nom, però, el farem servir per descriure una vagina molt gustosa i molt olorosa.
• Llonganissa. Penis llarg i prim, no admet debat.
• Mondongo (també mandongo). És la carn picada per a embotit, la botifarra de sang que se’n fa o el brou que es pot fer amb aquesta. També, com a sentit general, vol dir mort de porc. D’aquest últim significat parteix la nostra proposta. ‘Un mondongo’ pot ser un dia (o una nit), una ocasió en què tothom té accés a la carn, on es reparteix carn per tothom, on tothom triomfa. Això és, o una orgia, o una festa en què tothom lliga. La paraula creiem que té prou sonoritat i prou gràcia com per estendre’s ràpidament.

I fins aquí. Tenim pendent una altra visita a la carnisseria per fornir-nos de més paraules encara i per buscar-ne per altres àmbits de la sexualitat ja que en aquesta ocasió ens ha quedat una secció molt fal·locèntrica.

No volem acabar l’argot bord d’avui sense felicitar l’Accent Bord en el seu conjunt, donar-li, o donar-nos, l’enhorabona per aquests deu números i felicitar-nos també a nosaltres específicament per haver estat, amb aquesta ximpleria de l’argot bord, l’única secció que ha estat present a cadascun d’aquests deu Accents Bords. Us volem donar les gràcies a totes aquelles que d’una manera o altra, més activa o més passiva, a través del blog o de paraula, heu contribuït a ampliar el vocabulari de l’argot. Volem fer una menció especial a la redactora biòloga Laura, a la ciutat dels sants, que es va encarregar d’un dels tallers d’argot i que esperem que torni a col·laborar-hi ben aviat.

Ho hem dit sempre: això és cosa de totes. Bellugar la ploma en català té i tindrà molta gràcia. És impossible deslligar l’alliberament sexual de totes les altres reivindicacions, sensibilitats. Ens agrada clavar la ploma en català, i hi tenim gràcia.