Però què fas, Maria Cinta!

Però què fas, Maria Cinta! és una cançó d'allò més borda, d'una nena, la Maria Cinta, que no seguirà el camí marcat pel patriarcat sinó que fa "lo que més m'agrada". Tot un exemple. És una cançó de Quico el Célio el Noi i el Mut de Ferreries.



De menuda, a nines no solia jugar,
ni a cuinetes, ni a fer el llit a son germà,
ni a acompanyar a sa mare al mercat
a comprar menjar els divendres de tot l'any.
Volia jugar i córrer pel carrer
i anar en bicicleta prop de la vora del riu.
Dels forats que a les orelles li van fer 
no en sabia bé el motiu.

–Però què fas Maria Cinta!–
cantaven a casa seua.
No faces cap tonteria
si algun dia et vols casar.
–Però què fas Maria Cinta!–
cantava la veïnada
i ella sempre contestava:
–Jo faig lo que més m'agrada!

De més gran li feien nosa els cabells llargs 
i també els monederets penjats del braç,
i que sa germana, gran televident,
només mirés anuncis de detergents.
Volia ser tal com era i com res més, 
no hi havia cosa al món que més li agradés.
I a la disco, quan tocaven ritmes lents,
ella escollia els parents.

–Però què fas Maria Cinta!–
cantaven a casa seua.
No faces cap tonteria
si algun dia et vols casar.
–Però què fas Maria Cinta!–
cantava la veïnada
i ella sempre contestava:
–Jo faig lo que més m'agrada!

Maria Cinta, encara no és dona com cal:
se disfressa sempre i quan no és carnaval.
I a la platja només va els dies millors:
quan se buida perquè són festes majors.
Ella pensa que així és la vida normal
perquè l'altre li sembla que és molt poc natural,
i viu sola perquè cap home del món
no li fa perdre la son.

–Però què fas Maria Cinta!–
cantaven a casa seua.
No faces cap tonteria
si algun dia et vols casar.
–Però què fas Maria Cinta!–
cantava la veïnada
i ella sempre contestava:
–Jo faig lo que més m'agrada!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada