intersex

Les persones intersex no tenen uns cossos classificables com a masculins ni femenins. Al voltant de l'1 de cada 100 naixements presenta alguna diferència en el desenvolupament en la diferenciació sexual i 1 de cada 2000 nadons té òrgans genitals suficientment diferents per a convertir en problemàtica l'atribució a un identitats sexual binarista.

L'existència de persones intersex demostra que, en el pla biològic, no és tan clara la divisió entre mascles i femelles. La literatura mèdica reconeix l'existència d'una gran variabilitat sexual. Entre d'altres classificacions, s'ha plantejar que hi ha cinc sexes: homes, dones, pseudohermafrodites femenines, pseudohermafrodites masculins i “veritables” hermafrodites. Els tres últims grups han estat agrupats en la categoria d'“intersexuals”.

Els tipus més comuns d'intersexualitat són els següents:

• Hiperplàstia suprarenal congènita: en nadons amb cromosomes XX causa una masculinització genital des del naixement o posteriorment. En alguns casos afecta el metabolisme i pot suposar un risc per a la salut.
• Hipospàdia: la uretra no s'obre a l'exterior per la punta del penis.
• Síndrome de Klinefelter: persones amb cromosoma XXY, estèrils i que sovint desenvolupen pits a la pubertat.
• Síndrome d'insensibilitat als andrògens: nadons XY amb genitals feminitzats. Les cèl·lules no capten la testosterona i el cos no es masculinitza. En la pubertat es desenvolupen pits i una silueta feminina.
• Síndrome de Turner: dones amb un sol cromosoma X. Els ovaris no es desenvolupen, tenen estatura baixa i absència de caràcters sexuals secundaris.