Ja hem parlat mil vegades de les dificultats de poder generar un argot de manera natural en una llengua i una cultura minoritzades, no hi insistirem més. És per això que avui volem fer un repàs ràpid dels referents que tenim i que podem utilitzar, de tot el background que pot servir per a generar vocabulari, tot intentant classificar-los ens uns àmbits determinats i veure així qui ens deixem o cap a on podem anar a buscar-ne més.
Us animem, doncs, a fer propostes, a criticar, a suggerir, a corregit l'argot, perquè això és cosa de totes. Així que ja podeu entrar al blog i fer els vostres comentaris.
Comencem pel món de la música. La Trinca és indiscutible. Tenim també un trio d'asos: Maria Cinta, Núria Feliu i Guillermina Motta. No cal parlar res més, ja s'ha dit tot. Hi afegiríem Marta Roure, Montserrat Caballé i… Nina? Un referent ineludible sí que és Antiherois, que van fer la primera cançó en català que parla del fet de ser bord, Sóc Bord. Josmar ha de ser un altre de les estrelles d'aquest apartat. Qui ens falta? Qui hem d'afegir?
L'àmbit de la cultura popular catalana també ofereix un ampli ventall de possibilitats: el vocabulari casteller, la sardana, els gegants i capgrossos, la gralla, la tenora, la barretina, el caganer, el mocador de farcell, els trabucaires… També és remarcable el món de la cuina: calçots, allioli, castanyes, panellets, tortell de reis, mona de pasqua, els bolets, el porró. Segur que també ens deixem alguna cosa.
El món de la televisió també ha donat referents indiscutibles: des de Mari Pau Huguet fins a Eulàlia Montsolís, passant pel Capità Enciam, Mercè Sampietro, Les Tresines, la Vicenteta i tot un repartiment que no podem resseguir aquí. El món de la mainada també dóna de si: en Dragui, les tres bessones, el supertrès, etc.
El món més dretanós català, molt ben representat per CiU, també presenta algunes fonts on anar a pouar: la silueta de Montserrat i tota la floritura relacionada, menció a part de la Moreneta, la llegenda de Sant Jordi, la senyora Ferrussola, ficar el cap a l'olla a Núria, l'hereu i la pubilla, etc.
Del món de la literatura, que se'ns escapa, citarem a tall d'exemple només Blai Bonet i Maria Mercè Marçal. La llista es podria ampliar (des de Joanot Martorell fins a Mª Àngels Anglada, passant per Carme Riera o Pedrolo) però seria inabastable. Del món del cinema ens acontentarem amb tres directors: Bigas Luna, Ventura Pons i Agustí Villaronga. Cal afegir-hi Marta Balletbò-Coll també.
I per últim el món de la faràndula, els inclassificables, els artistes, un àmbit avant-la-lettre: Ocaña, Carmen de Mairena, Consol Cirera, Pepe Rubianes, el burro català... i qui més?
Heus aquí un recorregut succint pels referents que constitueixen la base de l'argot bord. Ens en deixem molts i ens en falten molts. Volem convidar a tothom a entrar al blog i a afegir-ne més. D'aquesta manera tindrem més i més referències a l'hora de buscar o crear noves paraules i reivindicar també així aquest star system bord català. Es tracta de trobar el difícil equilibri entre una mena de folklore nacional autocrític i un toc nostrat però graciós sense caure en el provincianisme més inofensiu. No és fàcil. Així, doncs, us convidem a fer la vostra aportació al blog.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada